La Societat
de la Informació té dues cares, una de positiva i una segona de molt més fosca.
És cert que els nous mitjans de comunicació permeten molta més agilitat en la
transmissió de les informacions i el lliure accés de totes les persones, sempre
i quan tinguin les eines adequades per poder tenir aquest accés. I és aquí on
es desvetlla el costat fosc d’aquest nou El Dorado que ens prometen.
La manca d’eines pot estar causada per
l’esquerda tecnològica, és a dir per formar part de grups socials que no tenen
els recursos econòmics per accedir a les xarxes ràpides de comunicació. Això té
una conseqüència socioeconòmica molt clara: la formació de societats
polaritzades, amb col·lectius connectats i amb més poder econòmic i altres
grups desconnectats, marginats i en situació de feblesa. Per tant urgeix
prendre mesures per evitar aquesta bretxa tecnològica i evitar la condemna a la
marginació de capes més o menys àmplies del nostre món. Aquestes divisions es
donarien en l’interior d’un mateix estat, al cap i a la fi la globalització
econòmica també ha mundialitzat la riquesa i la pobresa: ja és habitual veure
grans extensions de barraques just al costat de barris extremadament rics.
Una altra manca d’eines pot venir per
una formació deficient en la gestió de les informacions que rebem. Aquestes
s’han multiplicat, no sempre són de veritables i estan filtrades d’acord amb
els interessos dels seus emissors. Tots aquells col·lectius que no hagin rebut
una formació adequada per equilibrar aquesta realitat passaran a ser marionetes
dels poders econòmics i/o polítics imperants. Urgeix per tant repensar els
programes educatius dels centres educatius de tot nivell per dotar les
generacions futures d’una veritable autonomia intel·lectual i prou coneixement
per separar el gra de la palla en el garbuix d’informacions que rebem.
Aquestes serien les cares fosques de la
Societat de la Informació i les urgents respostes que reclamen. Un altre tema
seria si als governs i les grans corporacions els interessa prendre mesures
adequades o si els convé més mantenir les coses tal i com estan.
