Anàlisi lexicomètrica

      

            En un blog la llengua és un dels principals vehicles de comunicació. I, d’acord amb el que afirma George Lakoff, un bon discurs parteix d’un marc de comunicació ben definit. Una bona manera d’analitzar el marc on es mou un blog és fer una anàlisi lexicomètrica de les seves entrades. Aquest procediment es basa en analitzar les paraules que s’utilitzen en un text i el context en que es situen.

Farem ús de l’aplicació AntConc, que es pot trobar de forma gratuïta a la xarxa a http://www.laurenceanthony.net/software.html. El blog escollit és el que sosté Caritas - Barcelona, i que podem trobar situat a https://blog.caritas.barcelona. Una vegada a la pàgina, he escollit l’apartat dedicar a famílies i infància. Allà he escollit cinc entrades per fer l’anàlisi:

·         Una carrera per evitar la transmissió de la pobresa.

·         Nou curs, nous reptes.

·         Estiu a Glamparetes.

·         Aixecar-se encara que es caigui.

·         Humanitat davant la pèrdua.

Passem a veure el procés i els resultats.

            El primer que hem fet, després de definir un llistat de paraules sense contingut lèxic important, ha estat un recompte de paraules. En aquesta imatge podeu veure l’inici de la llista.

Així la primera paraula és no, mentre que ja sembla que el món dels infants i les famílies seran una de les claus d’aquest blog. De fet, donat el títol de l’apartat, només confirma que els continguts es corresponen a l’ofert.

            Però també ens interessen les paraules que pertanyin a una mateixa família de mots. Una manera d’apropar-se és llistant les paraules alfabèticament i no pel nombre d’aparicions. Aplicant aquesta opció l’inici de la llista ens queda com segueix:

Analitzant aquesta llista trobem una sèrie de mots que apareixen amb una major freqüència i ens comencen a definir un marc de comunicació:

Activitat                                          ajudar                                 altres

aprendre                                        Barcelona                           Família de bo (bona, bondat)

Família de camí (caminar)             centre                                 construir

Família de creure                          Càritas                                deixat

des- (favorits, arreglar,...)              dia                                      dificultat

diocesana                                      donar                                 educació

escola                                            Família d’esperança          família

Glamparetes                                  humà                                 importància

monitor                                           mort                                  necessitats

nens                                               infants                               oferir

oportunitats                                    pares                                 persones

pobresa                                         realitzar                              recolzar

reforçar                                          situacions                           societat

treballar                                         vida

Definides les paraules cal establir en quin context estan situades. En les següents imatges es poden veure, a tall d’exemple, els resultats per les paraules “construcció” i “infants”. També hi ha una gràfica de les posicions de la paraula “infants” en el global del document.

            Després de fer la totalitat del anàlisi amb les principals paraules, cal indicar que el marc de referència de Càritas – Barcelona està molt ben construït i respon a la dedicació d’aquesta entitat. Així el rerefons de les entrades ens parlen d’una organització que es dedica als infants i les famílies amb més necessitats per intentar acompanyar-los en la construcció d’un futur personal amb més esperança, ja que en l’actualitat es troben en la marginació.

            Algunes paraules semblen sortir del discurs, per exemple el mot “mort”. Però l’anàlisi concret ens indica que apareix només a la darrera de les entrades analitzades, on es parla precisament d’una actitud més humana davant de la pèrdua.

            En conclusió podem afirmar que l’anàlisi lexicomètrica resulta una eina molt fiable per establir el marc de referència d’una sèrie de textos. I, a la inversa, ens pot ajudar a determinar si el nostre propi marc està ben construït o encara cal reforçar algun aspecte.

Superant els límits: l'home ciborg

Deia en l’entrada anterior que l’home davant de la seva creació de la xarxa es retroba altra vegada amb aquelles limitacions que pensava superades. En el suposat infinit del món virtual la pròpia finitud i la impossibilitat d’arribar a assimilar tot el que es mou per la xarxa posa en dubte altra vegada qui som.

            Davant d’aquesta situació cal considerar dues respostes extremes, que marquen un continu en un punt del qual ens trobaríem cadascun de nosaltres. La primera seria cercar refugi en les tradicions i en allò més proper. L’infinit ens espanta, no el podem concebre, així que ens tanquem en allò que creiem ens identifica i ens defineix, sovint de manera intransigent. Així doncs les respostes fonamentalistes marquen un extrem de la línia.

            En l’altre trobem totes aquells persones que opten per introduir-se de ple en el nou món virtual i tecnològic. Ja hi ha els primers exemples d’homes-ciborg, persones que utilitzen enginys tecnològics per recuperar capacitats perdudes o ampliar-ne les que ja en té. De fet els aparells ortopèdics marquen l’inici d’aquesta evolució, però ja s’arriben a aplicar a altres parts del cos, com el cervell. A la pàgina de parèntesi digital podeu trobar alguns dels homes i dones ciborg que ja viuen entre nosaltres. De fet el quart d’aquests nous humans, Neil Harbisson, ja ha estat reconegut legalment com a home ciborg. Si en voleu saber més de l’antena que porta instal·lada al cap i com el govern va acceptar la seva demanda , cliqueu aquí.

            Però segurament aquesta evolució no s’aturarà, ja que s’obren possibilitats inimaginables. Per exemple un motor de cerca connectat directament al nostre cervell. Sembla ciència ficció, però segons el portal de ciència gallega, pàgina de divulgació científica, el mateix Larry Page, vinculat a Google, veu possible ben aviat el que hem dit abans.

            Així doncs és possible que l’home hagi arribat als seus límits biològics, molts científics indiquen que difícilment podrem saltar més alt o córrer més de pressa, però la possibilitat de integrar-se en les xarxes faria saltar aquests límits. Ens podem resistir...però el ferrocarril també va patir moltes crítiques i resistències al segle XVIII !! I no us ho creieu, llegiu, llegiu...    

Temps i hipertext

            Sembla que el nostre funcionament és molt similar a les bases de l’hipertext. Com aquest, el nostre cervell tendeix a activar enllaços de la memòria per anar progressant en el propi pensament, saltant de tema a tema i deixant altres camins per moments diferents. A més tenim la capacitat de trencar un camí i saltar cap a un altre node si les circumstàncies així ho demanen: estant fent una treball sobre la generació del 27, aniré resseguint els enllaços en la meva memòria per anar activant el que ja sé del tema i poder confrontar-lo amb noves informacions. Però si en aquell moment salta l’alarma d’incendis deixarem de banda a Garcia Lorca i mirarem de recordar que hem de fer en aquell moment.

            Així doncs l’hipertext sembla ideal perquè reprodueix la nostra manera d’actuar i progressar en el món. Però ens trobem que en la generació d’hipertextos ens trobem amb els límits de l’ésser humà. El primer d’ells és el temps. Qualsevol persona que intenti mantenir un blog fa una experiència de limitació: si tens una feina habitual, combinat amb la resta d’activitats usuals de la vida diària, resulta complicat actualitzar el blog amb regularitat.

            Però també en el seguiment del que podem trobar a la xarxa el temps ens limita. Es publiquen tantes coses, tants documents, que és literalment impossible consultar i llegir tot el que se’ns ofereix. Així l’hipertext se’ns presenta amb la imatge que tenim de l’univers: infinit quan de fet és finit. Però inabastable.

            El temps ens limita en la xarxa i no ens permet arribar a la totalitat de les seves possibilitats. Una vegada més ens descobrim febles i imperfectes, la realitat ja se’ns escapava de les mans, el temps ens portava a la mort i la vida ens resultava inexplicable. Hem viscut la il·lusió de tenir tot controlat, de poder entendre tot i construir la nostra pròpia realitat on tot seria comprensible. Però ens trobem que la mateixa realitat que nosaltres construïm ens torna a superar i ens retorna a les nostres limitacions i a les nostres febleses. Trobar la veritat ara resulta impossible, hem de conviure amb la idea que aquesta no existeix o que és múltiple. La resposta a la nostra limitació en el món previ a la revolució científica van ser les religions. Quina serà la nostra resposta ara que després de la revolució científico-tecnològica ens seguim descobrint limitats?

            En una propera entrada intentarem proposar alguna resposta...certa o no!!      

Si teniu la sensació que perdeu el temps navegant per Internet, la forma en que ens acostumem a relacionar amb la xarxa, aquí uns consells per ser més eficients...malgrat sigui força trist proposar resoldre aquestes pèrdues de temps per un tema de rendiment (econòmic?):

https://es.wikihow.com/aprovechar-mejor-el-tiempo-en-Internet