Superant els límits: l'home ciborg

Deia en l’entrada anterior que l’home davant de la seva creació de la xarxa es retroba altra vegada amb aquelles limitacions que pensava superades. En el suposat infinit del món virtual la pròpia finitud i la impossibilitat d’arribar a assimilar tot el que es mou per la xarxa posa en dubte altra vegada qui som.

            Davant d’aquesta situació cal considerar dues respostes extremes, que marquen un continu en un punt del qual ens trobaríem cadascun de nosaltres. La primera seria cercar refugi en les tradicions i en allò més proper. L’infinit ens espanta, no el podem concebre, així que ens tanquem en allò que creiem ens identifica i ens defineix, sovint de manera intransigent. Així doncs les respostes fonamentalistes marquen un extrem de la línia.

            En l’altre trobem totes aquells persones que opten per introduir-se de ple en el nou món virtual i tecnològic. Ja hi ha els primers exemples d’homes-ciborg, persones que utilitzen enginys tecnològics per recuperar capacitats perdudes o ampliar-ne les que ja en té. De fet els aparells ortopèdics marquen l’inici d’aquesta evolució, però ja s’arriben a aplicar a altres parts del cos, com el cervell. A la pàgina de parèntesi digital podeu trobar alguns dels homes i dones ciborg que ja viuen entre nosaltres. De fet el quart d’aquests nous humans, Neil Harbisson, ja ha estat reconegut legalment com a home ciborg. Si en voleu saber més de l’antena que porta instal·lada al cap i com el govern va acceptar la seva demanda , cliqueu aquí.

            Però segurament aquesta evolució no s’aturarà, ja que s’obren possibilitats inimaginables. Per exemple un motor de cerca connectat directament al nostre cervell. Sembla ciència ficció, però segons el portal de ciència gallega, pàgina de divulgació científica, el mateix Larry Page, vinculat a Google, veu possible ben aviat el que hem dit abans.

            Així doncs és possible que l’home hagi arribat als seus límits biològics, molts científics indiquen que difícilment podrem saltar més alt o córrer més de pressa, però la possibilitat de integrar-se en les xarxes faria saltar aquests límits. Ens podem resistir...però el ferrocarril també va patir moltes crítiques i resistències al segle XVIII !! I no us ho creieu, llegiu, llegiu...