La cara oculta de la Societat del Coneixement

          Llegint en relació a la societat del coneixement, no he pogut evitar de veure que està molt lligada a la societat de la informació. De fet alguns autors fan ús dels dos conceptes com a sinònims. Però no és aquest el tema d'aquesta entrada. Tan sols vull fer una reflexió del costat fosc que s'amaga darrera aquest concepte. Tots tenim bastant clars els elements positius, com l'accés universal al coneixement i la informació, però potser se'ns escapa el costat negatiu.

         La Societat de la Informació té dues cares, una de positiva i una segona de molt més fosca. És cert que els nous mitjans de comunicació permeten molta més agilitat en la transmissió de les informacions i el lliure accés de totes les persones, sempre i quan tinguin les eines adequades per poder tenir aquest accés. I és aquí on es desvetlla el costat fosc d’aquest nou El Dorado que ens prometen.

         La manca d’eines pot estar causada per l’esquerda tecnològica, és a dir per formar part de grups socials que no tenen els recursos econòmics per accedir a les xarxes ràpides de comunicació. Això té una conseqüència socioeconòmica molt clara: la formació de societats polaritzades, amb col·lectius connectats i amb més poder econòmic i altres grups desconnectats, marginats i en situació de feblesa. Per tant urgeix prendre mesures per evitar aquesta bretxa tecnològica i evitar la condemna a la marginació de capes més o menys àmplies del nostre món. Aquestes divisions es donarien en l’interior d’un mateix estat, al cap i a la fi la globalització econòmica també ha mundialitzat la riquesa i la pobresa: ja és habitual veure grans extensions de barraques just al costat de barris extremadament rics.

         Una altra manca d’eines pot venir per una formació deficient en la gestió de les informacions que rebem. Aquestes s’han multiplicat, no sempre són de veritables i estan filtrades d’acord amb els interessos dels seus emissors. Tots aquells col·lectius que no hagin rebut una formació adequada per equilibrar aquesta realitat passaran a ser marionetes dels poders econòmics i/o polítics imperants. Urgeix per tant repensar els programes educatius dels centres educatius de tot nivell per dotar les generacions futures d’una veritable autonomia intel·lectual i prou coneixement per separar el gra de la palla en el garbuix d’informacions que rebem.

         Aquestes serien les cares fosques de la Societat de la Informació i les urgents respostes que reclamen. Un altre tema seria si als governs i les grans corporacions els interessa prendre mesures adequades o si els convé més mantenir les coses tal i com estan.