Una pregunta que
em sorgeix quan començo a aprofundir en el món dels hipertextos gira al voltant
del seu grau de veracitat i, en conseqüència, fins a quin punt quan llegim
informacions a les xarxes ho fem des d’un punt de vista crític. Especialment en
el moment polític que estem vivint a Catalunya, resoldre aquest dubte el considero important.
En aquest camí vaig trobar un experiment realitzat per Donald
Leu, investigador de la Universitat de Connecticut, en base a un hoax creat l’any 1998 per Lyle Zapato. Aquesta
notícia falsa informava sobre una
nova espècie en risc d’extinció: el pop dels
arbres (Octopus paxarbolis). Tota una
pàgina web informava sobre aquest cefalòpode, les seves característiques, hàbits
i comportament, així com les iniciatives que es poden realitzar per
salvaguardar la seva existència. Encara avui podem visitar aquesta pàgina a https://zapatopi.net/treeoctopus.
![]() |
Imatge a la web de Lyle Zapato |
En
base a aquesta pàgina, Donald Leu va dirigir l’atenció d’estudiants seus, indígenes
digitals, cap a aquesta pàgina, sensibilitzant-los pel problema. La sorpresa és
que tots els vint-i-cinc alumnes implicats van creure la informació. Fins i tot
quan se’ls va demanar que cerquessin evidències que era un muntatge, els
estudiants van mostrar-se reticents a creure que no era veritat.
La
conclusió de Leu va ser clara: els usuaris d’Internet tendeixen a llegir les
informacions de forma acrítica, creient que és certa perquè la troben a la
xarxa. Si trobessin la mateixa notícia en un altre mitjà, possiblement el grau
de credulitat seria molt menor.
Traslladat
a la nostra situació política, podem constatar com les dues parts implicades,
independentistes i unionistes, generen una multiplicitat de informacions que en
molts casos no resisteixen un anàlisi seriós, però que són considerades com a vàlides
per persones amb una formació molt sòlida. Realment la conclusió de Donald Leu
sembla que no només afecta a estudiants, sinó a qualsevol persona que s’apropi
a Internet.
La
consultora Gartner prediu que l’any 2022 el 50% de les informacions que oferirà
Internet seran falses, el que, sumat al baix índex de lectura crítica que
semblen tenir les persones, ens situa davant d’un panorama complicat: sembla
que la veritat ja no existeix i que cada vegada existirà menys. I això posa en
dubte la mateixa convivència entre les persones.
Per
cert, algú pot pensar que, d’acord amb les mateixes dades relacionades amb la
falsedat de moltes informacions, el mateix experiment narrat a l’inici pot no
haver tingut mai lloc. Per una banda és cert, però aquesta mateixa paradoxa
sustentaria la conclusió final: com a societat ens trobem davant d’un problema
important. Però per altra banda he contrastat l’existència del doctor Leu i la
seva àrea de recerca, que coincideix amb el descrit en aquesta entrada. Es pot
consultar a https://education.uconn.edu/person/donald-leu/ . Potser la majoria
d’internautes consideren temps perdut contrastar les informacions rebudes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada