dilluns, 16 d’abril del 2018

Els jo a la xarxa virtual


            Quan el temps era lineal i la distància es mesurava en metres, la identitat de cada persona quedava definida per el seu pensament i la seva inclusió en el seu context cultural. Així un pastor de la Castella profunda estava profundament marcat per la dependència de la pluja i un territori sec, mentre que un pescador de l’Empordà vivia la influència d’un clima temperat, arran de mar. Però també configuraven les seves identitats les tradicions i la cultura de la seva comunitat, el grup on havia nascut i on acabaria morint.

            Però avui la realitat és ben diferent. Seguim definits pel nostre entorn més immediat, però l’accés a la xarxa ens llença a interactuar amb gent de cultures distants i a incorporar al nostre ésser elements estranys en el nostre entorn. Així doncs Internet modifica la nostra identitat real.

            Al mateix temps ens presentem en el món virtual vestint sempre les nostres millors gales. Tendim a construir el nostre jo ideal, la nostra identitat virtual que expressarà tot el que volem ser i no podem arribar a ser. En la nostra interacció amb els altres a la xarxa aquests no poden comprovar si el que presentem és cert o fruit de la nostra imaginació. Hi ha un fort component de fe en aquest procés: massa sovint creiem el que diuen els demés a Internet per poder fer viables també les nostres històries inventades.

            Un dels exemples paradigmàtics d’aquesta existència virtual és Second Life, un món virtual creat a Internet on una persona pot viure una segona vida, dissenyant el seu propi aspecte i dedicant-se al que sempre ha volgut dedicar-se i mai havia pogut fer. En l’actualitat fins i tot es poden guanyar diners i convertir-se en un milionari virtual. I la moneda de Second Life, el Dòlar Linden, es pot bescanviar per Dòlars USA. El canvi oscil·la entre 250 i 300 DL per cada Dòlar americà.   

            Una simulació que, si no sabem controlar, pot portar-nos a desequilibris psicològics. Als éssers humans els resulta sorprenentment fàcil creure’s les pròpies mentides, cada dia ens mentim a nosaltres mateixos de les més diverses maneres, així que creure’s la pròpia versió virtual més que la real és un risc que existeix. Especialment en les edats més joves, quan la personalitat i la identitat encara s’està formant en les seves estructures més bàsiques, el perill de convertir la mentida virtual en la vivència real és molt gran. Una vegada més cal preparar els humans pel seu contacte amb el món virtual, tal i com ja he indicat en entrades anteriors.

            Per tant, la xarxa modifica la nostra identitat real, però també ens permet crear una nova identitat virtual que respon més als nostres desitjos...i que pot arribar a suplantar la nostra existència.

En aquest enllaç hi ha un breu article que parla del jo interactiu com un trastorn causat per Internet: www.rinconpsicologia.com/2010/01/el-yo-interactivo-un-trastorno.html


Aquí podeu accedir a la pàgina inicial de Second Life: entreu i navegueu...i deixeu-vos sorprendre per les possibilitats que us ofereix una segona vida.
https://secondlife.com/?lang=es-ES


En aquest enllaç, una pàgina de la wiki de Second Life, està l’explicació del què són els Dòlars Linden:
http://wiki.secondlife.com/wiki/Conseguir_Dinero_en_SL



I, finalment, us convido a llegir aquest article de “El País” parlant de Second Life: https://elpais.com/diario/2006/08/06/eps/1154845610_850215.html

2 comentaris:

  1. Molt bona entrada, Eduard!

    Recordo haver provat el Second Life i haver fugit per cames :D

    Per cert, el teu post m'ha fet pensar en una novel·la/pel·lícula: Ready Player One, on la gent escapa de la seva mísera realitat cap a un escenari de joc virtual on es fan com a persones.

    ResponElimina

  2. Gràcies pel resum i les teves aportacions al tema que estem estudiant Eduard.
    Crec que tots coincidim en què no tota la informació que corre per internet és seriosa i contrastada, però al llarg del Grau m'he trobat amb enciclopèdies o llibres d'Art o fins i tot d' història que tampoc donaven una informació veraç. Imagino que per això sempre hem de contrastar opinions i treure les nostres pròpies conclusions.

    Salutacions
    Maria Julià

    ResponElimina